Dites del mes de desembre

Al desembre i al gener, busca sempre un bon recer.
Calor pel desembre, calor pel gener, fred fort pel febrer.

Darrera el desembre nuvolós, ve el gener polsós.

Desembre finat, any acabat.
Desembre, moltes coses es fan, però ja som a fi d'any.

Desembre nevat, bon any que ve assegurat.

Ditxós és el mes de desembre, que entra amb llardons i surt amb torrons.

El desembre és un vell que fa arrugar la pell.

El fred del desembre es fica dins per sempre.

El sol del desembre i del gener porta gelades pel febrer.

Pel desembre, desembrot, el pastor deixa les ovelles i se'n va vora del foc.

Pel desembre es gelen les canyes i es torren les castanyes.

Pel desembre, gelades i sopes escaldades.

Quan pel desembre canta el mussol, pluja o bon sol.Si bon raïm vols menjar, pel desembre has de podar.

Si pel desembre plou bon any nou.

UNA HISTÒRIA DE POR INVENTADA

UNA NIT AL CEMENTIRI

Hi havia una vegada una colleta de nens que van perdre's en una nit fosca, molt fosca.

Lluny enllà va semblar-los veure un edifici abandonat, però no ho era, sinó que era un CEMENTIRI!!! El més gran de la colla, en Pep, va dir-los que no era gaire bon lloc per pasar-hi la nit però, no tenien cap més remei sinó volien quedar-se morts de fred.

Així doncs van entrar a la caseta- del vigilant, però... aquest no hi era. Sí que hi havia un munt de taüts mitg obertes i una de més gran, lluenta i amb l'interior forrat d'una seda blanca. On era el vigilant?¿?¿?¿?

La imaginació dels nens va començar a córrer. Van deduïr que era un niu de vampirs amb el seu líder, EL COMPTE DRÀCULA.

Els nens sabien que allí no s'hi podien quedar a passar la nit i que havien de fugir abans de que apuntés el sol, ja que és quan tornen els vampirs al seu niu.

SABEU??... VA SER LA NIT MÉS LLARGA, MOGUDA I ATERRIDORA DE LA SEVA VIDA.

FOTO 1r CURS

Aquesta foto sí que és autèntica !!!!!!

Us coneixeu ?¿?¿?¿

Aquí feiem 1r curs.

Com passa el temps!

DÉU I ELS DÉUS

AUTORS: BRIGITTE LABBÉ I MICHEL PUECH
EDITORIAL: CRUÏLLA
COL·LECCIÓ: PENSA-HI

R E S U M

Aquest llibre el que ens vol explicar és que no em de fer distincions sobre les religions. Una persona pot creure en un, en dos o en trenta-dos Déus però ha de saber que és igual d'important que una altra persona que no cregui en cap. El que importa és la persona en si.
També ens explica que anys enrere les persones tot ho atribuïen al Déus, és a dir: Si feia sol es pensaven que era degut a una bona acció que havien fet, si plovia senyal que els Déus estaven tristos i si feia tempesta la causa era perquè estaven molt enfadats per alguna mala acció dels homes.
Ningú no ens pot obligar a creure en una religió sinó que se n'ha de tenir fe i creure-hi de debò.
També ens fa saber que les persones sempre pensem d'on venim i busquem explicacions de la creació del món, al contrari dels animals que ells viuen feliços sense saber, ni preocupar-se de saber, d'on venen.

O P I N I Ó P E R S O N A L

Aquest llibre ha estat molt interessant.
Estic d'acord en que creiem en Déus o no el més important és ser persona. Crec que aquest tema l'hauríem de tenir tots assumits i no discriminar a ningú pel seu origen,
cultura o bé religió.
Estic d'acord amb la meva mare que sempre em diu: “Hem de saber d'on venim per saber cap a on anem”.

EL GOS DINS L'ARMARI

Hi havia una vegada, una nena que es deia Rut i vivia en un poblet petit i molt acollidor. Era molt divertida, simpàtica i juganera, però a la vegada bruta i desordenada.
A la seva habitació no s'hi podia entrar, enlloc d'una habitació d'una nena, semblava un camp de batalla!
Tenia el llit sense fer, el coixins per terra i roba per tot arreu. Les sabates les tenia desaparellades, quan obries una capsa de sabates hi havia una bota i una xancleta, una espardenya i un “ket”, una sandàlia i una xiruca... i dins l'armari hi havia tots els jerseis bruts i desordenats, amb molts penjadors de colors, però totes les jaquetes i vestits pel terra. No hi havia res al seu lloc.
Un dia, quan anava a jugar amb el seus amics, va trobar-se un gosset petit i molt bonic i va endur-se'l cap a casa.. Un cop allà, va posar-lo dins l'armari per amagar-lo de la seva mare, ja que ella no en volia saber res de gossos. Sabia que la seva estimada Rut no se'n faria càrrec: Ni el vacunaria, ni el netejaria, ni li donaria de menjar...
La Rut s'havia encapritxat tan d'aquest animaló que no el podia tornar i el va tancar dins del seu armari per tal d'amagar-lo.
Quan la Rut va acabar de dinar va anar cap a la seva habitació a escoltar música i... era un MIRACLE!!! L'habitació estava tota endreçada, el llit fet, els coixins endreçats, els llibres a les seves estanteries, les sabates totes aparellades, els jerseis ven plegats i nets, les jaquetes i vestits ben penjats al seu lloc...
La seva primera reacció no va ser gaire bona ja que l'habitació no l'havia endreçat la seva mare i molt menys ella. QUI HO HAVIA FET???
La Rut va pensar que el gos que havia recollit, aquell matí, estava posseït pel dimoni d'endreçar, aquell animal era la “Mami 2”.
La mare va sentir uns sorolls estranys i va anar directe a l'habitació de la seva filla i quan va entrar va quedar-se super sorpresa de la meravella que estava veient en aquells instants. Va alegrar-se'n tant que va dir a la Rut que com que havia endreçat l'habitació podia anar a recollir el gos que volia tenir.
La Rut sabia que aquell miracle, ella, era incapaç de fer-ho i que gràcies aquell gosset la Rut va tenir per primer cop la seva habitació endreçada.
A... sssssshhhhh no ho digueu a ningú que l'habitació l'havia endreçat el gos i no pas la Rut, és un SECRET que queda entre nosaltres ! ! !

DITES DEL MES DE NOVEMBRE

Any de profit, sol pel novembre i pluja per l’abril.
De fi de novembre enllà, pren la manta i no la deixis estar.
Els arbres de pinyol, pel novembre s'enterren i pel maig surten al sol.
Novembre acabat, hivern començat.
Novembre humit, any de profit.
Novembre i febrer són marit i muller.
Novembre, mes de castanyes, nous, olives i patates.
Pel novembre, bones torrades, castanyades i brunyolades.
Pluges de novembre omplen els barrals i curen tots els mals.
Quan pel novembre fa cluc la lluna, de dues cabres ven-ne una.
Qui pel novembre no té llenya seca ja cal que es prepari l’esquena.
Si pel novembre trona, la collita serà bona.
Sol pel novembre i abril plujós, estiu calorós.
Novembre humit, et farà ric.
A primers de noembre, el teu foc ja pots encendre.
Al novembre qui no ha sembrat que no sembre.

FELICITATS!!

get MORE SKINS from fancygens.com

FELICITATS!!!!

Get Your Animation

Happy Halloween!!!!

Esto es Halloween!!!

PICASSO

AUTORES: Eva Bargalló i Violeta Monreal
EDITORIAL: Parramón
COL·LECCIÓ: EM DIC...

RESUM: Pablo Ruiz Picasso un reconegut pintor, dibuixant, gravador, escultor i ceramista que va néixer el 25 d'octubre de 1881 a Màlaga. (Espanya).
Al llarg de la seva vida va fer molts viatges i va coneixer moltes persones interessants com ara Dalí, Gaudí, Pere Mañach, Max Jacob, Jean Cocteau, André Breton...
Al 1900 va fer la seva primera exposició, a la taverna Els Quatre Gats de Barcelona.
La seva vida va ser representada en vàries èpoques: l'època blava del 1901 al 1904 amb alguns quadres com: Terrats de Barcelona. Època rosa del 1905 al 1907 amb el seu quadre principal: Les senyoretes del carrer d'Avinyó. Altres èpoques van ser la del cubisme, abstracció i superrealisme.
El 26 d'abril de 1937 va ser bombardejat el poble de Guernica (País Basc). És quan va pintar el quadre Guernica en honor de les víctimes del atac aeri.
Al 1948 participà en un congrés sobre la pau a Polònia i al 1949 va fer el reconegut Colom de la Pau.
El 8 d'abril de 1973 amb 91 anys i a Notre-Dame-de-vie el cor se li va aturar.
Dos dies més tard el van enterrar als jardins del castell de Vauvenargues.

OPINIÓ: Aquest llibre m'ha agradat molt.

Crec que va ser un pintor molt important i vinculat a Catalunya i París.

Hi ha hagut una frase, cap al final d'aquest llibre, que m'ha agradat molt que és aquesta: “S'explica l'anècdota que el nazis van visitar el meu taller durant l'acupació alemany de París i que, en veure la reproducció del Guernica, em van preguntar: “Aixó ho ha fet vostè?” I que jo hau ria respost: “No, vostès!”.

Dover

L'AMOR I L'AMISTAT

AUTORS: Brigitte Labbé i Michel Puech

EDITORIAL: Cruïlla

COL·LECCIÓ: PENSA-HI

RESUM

L'amor ens fa fer unes coses molt estranyes, si més no a en Feliu, un nen d'11 anys: que va tres cops per setmana al gimnàs, es planxa les camises, té ganes de tocar la guitarra, vol fer cangurs per tenir diners, cosa que mai no havia pensat ni de fer.

Una altra historieta ens parla de que la Clàudia i els seus pares s'han de mudar a una altra ciutat, però és clar la pobra Clàudia, no pot arribar a pensar que farà en aquell altre poble sense les seves millors amigues la Margalida i la Dúnia que des de parvulari anaven juntes. Els seus pares li diuen que en la seva nova casa tindran un piscina, un enorme jardí, podran fer brasa, però la Clàudia, tot i així, no vol mudar-se.

Que hi ha que ens porti alhora: l'alegria, la tristesa, el plaer, el patiment, la felicitat, la infelicitat, l'esperança, la desesperació, la por, el penediment, el desig, la pau, la ràbia, la calma,l'estrès, l'orgull, la vergonya...?

Resposta? L'amor. L'amistat.

OPINIÓ PERSONAL

Aquest llibre és un dels que m'ha agradat més fins ara.

Curt, fàcil de llegir, entenedor i amb un contingut que, degut a la nostra edat, ens hi comencem a trobar tots nosaltres, uns més aviat que els altres.