DITES DEL MES DE MARÇ

Abelles i bestiar boví pel març se sol morir.
A ningú ha d’estranyar que pel març comenci a tronar.
De flor de març, fruit no en veuràs.
Diu la vinya: "L’amo em planta, l’amo em poda, l’amo em lliga i el març em dóna la vida".
Març marcer, apedrega a sa mare en el carrer.
Març marçador, que de nit fa fred i de dia calor.
Març marçot, porta la vella al clot.
Març marçot mata la vella i a la jove si pot.
Març ventós fa l'abril plujós.
Març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós.
Més ençà o més enllà, la Quaresma en març caurà.
Pasqua nevada, primavera gelada.
Setmana Santa pel març, no la vulguis pas; Setmana Santa a l’abril, any molt gentil.
Si no podes pel Març, no veremaràs.

Dites del mes de gener

Gener abeurat, febrer gelat.
Gener amarat, mig any assegurat.
Gener atemperat o fred, no deixis l'abriguet.
Gener bonancer, febrer remoler.
Gener calent, mal pel graner i pitjor pel paller.
Gener eixut, graner perdut.
Gener emblanqueït, estiu humit.
Gener ens portarà neus, febrer serà variable, pel març bufaran vents forts, i l'abril serà agradable.
Gener és el mes primer.
Gener florit, abellar ric.
Gener fred o temperat, passa'l ben arropat.
Gener fredolic entra bufant els dits.
Gener gelat, fa el maig florit i gemat.
Gener gelat, febrer trambalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós.
Gener i febrer mengen més que el món sencer.
Gener mullat, bo pel camp, mal pel ramat.
Gener nevat, estiu regalat.
Gener polsós, any abundós.
Gener polsós, febrer plujós.
Gener que massa sol fa, ni palla ni gra.
Gener sec i abril mullat, molta palla i molt blat.
Gener sense gel, any de mel.
Gener, bon més pel carboner.

Dites del mes de desembre

Al desembre i al gener, busca sempre un bon recer.
Calor pel desembre, calor pel gener, fred fort pel febrer.

Darrera el desembre nuvolós, ve el gener polsós.

Desembre finat, any acabat.
Desembre, moltes coses es fan, però ja som a fi d'any.

Desembre nevat, bon any que ve assegurat.

Ditxós és el mes de desembre, que entra amb llardons i surt amb torrons.

El desembre és un vell que fa arrugar la pell.

El fred del desembre es fica dins per sempre.

El sol del desembre i del gener porta gelades pel febrer.

Pel desembre, desembrot, el pastor deixa les ovelles i se'n va vora del foc.

Pel desembre es gelen les canyes i es torren les castanyes.

Pel desembre, gelades i sopes escaldades.

Quan pel desembre canta el mussol, pluja o bon sol.Si bon raïm vols menjar, pel desembre has de podar.

Si pel desembre plou bon any nou.

UNA HISTÒRIA DE POR INVENTADA

UNA NIT AL CEMENTIRI

Hi havia una vegada una colleta de nens que van perdre's en una nit fosca, molt fosca.

Lluny enllà va semblar-los veure un edifici abandonat, però no ho era, sinó que era un CEMENTIRI!!! El més gran de la colla, en Pep, va dir-los que no era gaire bon lloc per pasar-hi la nit però, no tenien cap més remei sinó volien quedar-se morts de fred.

Així doncs van entrar a la caseta- del vigilant, però... aquest no hi era. Sí que hi havia un munt de taüts mitg obertes i una de més gran, lluenta i amb l'interior forrat d'una seda blanca. On era el vigilant?¿?¿?¿?

La imaginació dels nens va començar a córrer. Van deduïr que era un niu de vampirs amb el seu líder, EL COMPTE DRÀCULA.

Els nens sabien que allí no s'hi podien quedar a passar la nit i que havien de fugir abans de que apuntés el sol, ja que és quan tornen els vampirs al seu niu.

SABEU??... VA SER LA NIT MÉS LLARGA, MOGUDA I ATERRIDORA DE LA SEVA VIDA.

FOTO 1r CURS

Aquesta foto sí que és autèntica !!!!!!

Us coneixeu ?¿?¿?¿

Aquí feiem 1r curs.

Com passa el temps!

DÉU I ELS DÉUS

AUTORS: BRIGITTE LABBÉ I MICHEL PUECH
EDITORIAL: CRUÏLLA
COL·LECCIÓ: PENSA-HI

R E S U M

Aquest llibre el que ens vol explicar és que no em de fer distincions sobre les religions. Una persona pot creure en un, en dos o en trenta-dos Déus però ha de saber que és igual d'important que una altra persona que no cregui en cap. El que importa és la persona en si.
També ens explica que anys enrere les persones tot ho atribuïen al Déus, és a dir: Si feia sol es pensaven que era degut a una bona acció que havien fet, si plovia senyal que els Déus estaven tristos i si feia tempesta la causa era perquè estaven molt enfadats per alguna mala acció dels homes.
Ningú no ens pot obligar a creure en una religió sinó que se n'ha de tenir fe i creure-hi de debò.
També ens fa saber que les persones sempre pensem d'on venim i busquem explicacions de la creació del món, al contrari dels animals que ells viuen feliços sense saber, ni preocupar-se de saber, d'on venen.

O P I N I Ó P E R S O N A L

Aquest llibre ha estat molt interessant.
Estic d'acord en que creiem en Déus o no el més important és ser persona. Crec que aquest tema l'hauríem de tenir tots assumits i no discriminar a ningú pel seu origen,
cultura o bé religió.
Estic d'acord amb la meva mare que sempre em diu: “Hem de saber d'on venim per saber cap a on anem”.

EL GOS DINS L'ARMARI

Hi havia una vegada, una nena que es deia Rut i vivia en un poblet petit i molt acollidor. Era molt divertida, simpàtica i juganera, però a la vegada bruta i desordenada.
A la seva habitació no s'hi podia entrar, enlloc d'una habitació d'una nena, semblava un camp de batalla!
Tenia el llit sense fer, el coixins per terra i roba per tot arreu. Les sabates les tenia desaparellades, quan obries una capsa de sabates hi havia una bota i una xancleta, una espardenya i un “ket”, una sandàlia i una xiruca... i dins l'armari hi havia tots els jerseis bruts i desordenats, amb molts penjadors de colors, però totes les jaquetes i vestits pel terra. No hi havia res al seu lloc.
Un dia, quan anava a jugar amb el seus amics, va trobar-se un gosset petit i molt bonic i va endur-se'l cap a casa.. Un cop allà, va posar-lo dins l'armari per amagar-lo de la seva mare, ja que ella no en volia saber res de gossos. Sabia que la seva estimada Rut no se'n faria càrrec: Ni el vacunaria, ni el netejaria, ni li donaria de menjar...
La Rut s'havia encapritxat tan d'aquest animaló que no el podia tornar i el va tancar dins del seu armari per tal d'amagar-lo.
Quan la Rut va acabar de dinar va anar cap a la seva habitació a escoltar música i... era un MIRACLE!!! L'habitació estava tota endreçada, el llit fet, els coixins endreçats, els llibres a les seves estanteries, les sabates totes aparellades, els jerseis ven plegats i nets, les jaquetes i vestits ben penjats al seu lloc...
La seva primera reacció no va ser gaire bona ja que l'habitació no l'havia endreçat la seva mare i molt menys ella. QUI HO HAVIA FET???
La Rut va pensar que el gos que havia recollit, aquell matí, estava posseït pel dimoni d'endreçar, aquell animal era la “Mami 2”.
La mare va sentir uns sorolls estranys i va anar directe a l'habitació de la seva filla i quan va entrar va quedar-se super sorpresa de la meravella que estava veient en aquells instants. Va alegrar-se'n tant que va dir a la Rut que com que havia endreçat l'habitació podia anar a recollir el gos que volia tenir.
La Rut sabia que aquell miracle, ella, era incapaç de fer-ho i que gràcies aquell gosset la Rut va tenir per primer cop la seva habitació endreçada.
A... sssssshhhhh no ho digueu a ningú que l'habitació l'havia endreçat el gos i no pas la Rut, és un SECRET que queda entre nosaltres ! ! !